Ramon Solsona començà fent xicotets homenatges: al Valencià, a la gent gran, als diminutius i a aquelles frases que quan les escoltem pensem que donen per crear un personatge: "La nit que mataren a Kennedy jo vaig pixcar 1500 quilos d'anguiles", li havia dit la vesprada anterior, un home major en l' Albufera.
"Línia blava és un llibre en què cada història és la llavor d'una novel·la", això és tot un repte per al lector que l'anima a continuar les històries més enlla de l'última parada de metro.
Històries de personatges anònims que pugen en un vagó de metro, la majoria, sense nom que emigren per diferents motius i des de diferents llocs.
Solsona creu que per al lector de novel·la hi ha dos aspectes essencials: una bona història i uns personatges coherents. Ell, com a autor ha de construir la psicologia dels seus personatges, per la qual cosa va reconéixer que li havia ajudat prou ser guionista de sèries de televisió.
Ara els seus lectors, el millor que podem fer és assaborir les històries que inventa.
Felicitem a Laura Ballonga que va rebre el reconeixement per la seua història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada