Publiquem ací els contes amb què els alumnes han participat en el concurs de relats del Diàleg 2017.
LA
SENYORETA LECREUSET
Una matinada
d’estiu la senyoreta Lecreuset estava asseguda en una de les cadires més
pròximes a la finestra del menjador, quan de sobte, va escoltar un crit. Era la
minyona, que amb un crit esgarrat baixava corrent les escales amb una expressió
de pànic al seu rostre. En baixar no podia parlar, l’únic que va entendre la
jove senyoreta Lecreuset va ser: “home”.
Espantada i
encuriosida va decidir pujar les escales. Hi havia més de set habitacions, però
hi tenia un pressentiment. Es va dirigir a l’habitació principal. Amb molt de
compte va agafar el pom de la porta i el va girar per obrir-la. Quan va
observar el que hi era dins la cambra, va sentir una sensació infinita de por
pel seu cos. Un home, de mitjana edat, despullat, es trobava dins de
l’habitació de la jove senyoreta Lecreuset plorant d’una forma aborronadora.
Ella no entenia res, es trobava en una situació inesperada i no sabia què fer.
Lentament, es va apropar a l’home i li va preguntar amb un fil de veu: “Qui
ets? Que fas en la meua habitació?”
L’home es va
relaxar en escoltar la veu de la jove i entusiasmat va dir: “Crec que m’he
enamorat.”
Lucía
Carlón Cots
1r
Batx B
EL
LLEGAT DEL CEMENTERI
Deu anys havien
passat des que l'ajudant de l'enterramorts s’havia convertit en el nou
enterramorts. El seu cos s'havia acostumat al so de la pala en la terra i a la
solitud del seu ofici; solitud que només acompanyava la tulipa que havia extret
d'una zona del cementeri anys enrere.
Una tulipa que
havia sobreviscut al temps, però que es mantenia igual de bonica que quan la
descobrí. Per molt que a l’enterramorts li agradara observar-la no tenia temps,
ara havia d'ocupar-se de sepultar els desgraciats que morien a causa de
l’epidèmia. Feia temps que la gent del poble emmalaltia greument, a poc a poc
la població minvava mentre les tombes augmentaven; no hi
havia una raó aparent per a aquesta afecció. Havia aparegut de sobte, com si la
mà de la Mort arrabassara vides de manera egoista... però existien motius. La
Mort va entrar als somnis de l’enterramorts per a demanar-li, que retornara la
tulipa on pertanyia, no li agradava que la mort de Woody haguera sigut tan prematura
però ara volia que continuara allà on havia descansat. Afortunadament,
l’enterramorts conservava la sensatesa del seu mentor i va obeir el que havia
escoltat en somnis i va retornar la tulipa al seu lloc. L’epidèmia es va
aturar.
Daniel Olmeda Pérez
1r Batx B
LA NENA QUE VA ENFOSQUIR EL CEL
Era un dia clar.
Els pardals i les papallones volaven per tot el cel però, de sobte tot es va
enfosquir. Feia tres anys que l’aprenent de l’enterramorts havia decidit viure
al cementeri. El dia després de la seua decisió, una nena d’uns tretze
anys va morir d’un infart cerebral. Ell la va soterrar nua com el seus pares
volien i dies després l’enterramorts començà a escoltar plors i crits
provinents d’una tomba no molt recent... Era la tomba de la nena. La nena va
començar a plorar, no recordava res del que havia passat abans de la seua mort.
El noi va decidir viure amb ella a la caseta del cementeri perquè ningú podia
saber de la seua resurrecció. Si els pares de la nena se n’assabentaven, se
l’emportarien i ell no ho podia permetre. Des que la va vore s’havia enamorat
d’ella. Li estava confessant el seu amor quan, de sobte, ella va començar a
recordar el seu passat i va tornar amb els pares deixant al noi desemparat. Des
d’eixe dia tot és fosc i els pardals i les papallones ja no volen.
Lucia
Morell Pinazo
1batxB
LA
VERITAT DE LA SENYORETA LARME
La senyoreta Larme
era una minyona que va començar a treballar a casa dels Painsec. El primer dia
a la nova casa va estar molt bé perquè va conéixer el fill menor de la família,
de qui es va enamorar. Pol, que era com es deia el xic, també es va sentir
atret per ella. Ambdós començaren una relació secreta perquè com eren de
diferent classe social, els Painsec mai acceptarien la relació. La senyoreta
Larme es va quedar embarassada i decidiren que s’havia de amagar al bosc. Pol
cuidaria d’ella fins que el naixement del nadó. Però quan va nàixer, s´adonaren
que la criatura tenia una carabassa en lloc d’un cap. Allò els va espantar i
Pol va abandonar la senyoreta Larme. Ella estava espantada i no sabia què fer.
Va estimar la seua filla fins que quan tenia 6 mesos va morir. La seua cara es
va podrir i amb ella, el cos sencer… La senyoreta Larme per tal de refer la
seua vida va buscar un altre treball en una nova casa que es va convertir en el
seu refugi: la casa dels Petarol.
Andrea
Garrido Valeriano
1r Batx B
EL
FILL DE LA TERRA
La senyoreta
Lecreuset, com havia nascut mal feta i era molt lletja, no havia tingut
l'ocasió de trobar l'amor. Cap home se sentia atret per ella. Ella desitjava
ansiosament tindre un fill i un dia se li va ocórrer la brillant idea de
plantar un xiquet al jardí de la seua casa. Nou mesos després de plantar la
llavor va escoltar un soroll al jardí i en mirar per la finestra va veure un
nadó ple de terra. El va agafar i l’entrà a casa. Al tercer dia, el nadó tenia
un aspecte cansat i espantós per això eixa mateixa vesprada la senyoreta
Lecreuset va decidir anar al metge per a veure què li passava. De camí es va
posar a ploure i es van haver de tornar a casa. Quan van arribar estaven
amerats i el xiquet havia recuperat el seu aspecte d'abans. El va dutxar i es
va adonar que com més el banyava, mes bonic era, però si deixava de fer-ho,
emmalaltia. Va arribar a la conclusió que l'aigua li feia bé i com que havia
nascut de terra havia de regar-lo com a les plantes perquè sinó acabaria
morint-se.
Alba
García Ochando
1r
Batx B
LA TIA MARGARIDA
El jardiner de la
tia Margarida era un home alt, pàl·lid i musculat, força vellut. N’esdevenia
més una bestiola del nord que no pas un humà.
Els seus ulls de
cristall amagaven un mar de dubtes. No parlava la mateixa llengua, ni ell
pareixia xarrador. Margarida observava en la distància com plantava les flors
que dibuixaven un tapís de perpètua primavera. Ell disposava les flors perquè
els seus colors i olors contaren històries de la seua vida, tot i que Margarida
no ho sabia. La seua infantesa blanca, pura i freda com la neu, havia
transcorregut als països on llegenda i història en confonien en l’ escuma de
les muntanyes. La tia Margarida el mirava dia rere dia fins que una nit, mentre
l’estranger s’abraçava a Morfeu, entrà decidida a la seua cambra. Enfront del
cos dormit, enllumenat per una planta desconeguda, trobà el propòsit que el
destí havia predisposat per la seua trobada. Al seu capoll verd es
transparentava un coret que, en bategar, desprenia llum. Prompte, de la flor
creixeria una criatura, i corregué instintivament a la seua habitació per
amagar-lo.
En eixe moment, la
tia Margarida comprengué que la seua vida no seria la mateixa.
Marta
Rumín Guillot
1r Batx B
UN
FUTUR DESVETLLAT
Tot va començar un
dia com un altre qualsevol, la vídua Buvot estava treballant en la fàbrica on
posaven els peixos en les safates per a portar-los al mercat. Aquest dia no es
trobava com sempre. Se sentia molt estranya no sabia què li ocorria, era com que
sabia el que ocorreria al cap d’unes hores. Estava fora de la fàbrica asseguda
al carrer pensant què li podria passar, però per més que intentava esbrinar-ho
no ho aconseguia.
A la nit, la vídua
havia de tornar a casa, però va sentir alguna cosa darrere d’ella, i en
girar-se es va trobar amb una persona que pareixia un àngel. L’àngel la va
observar durant una estona i tot seguit li va parlar. La vídua no ho podia
creure, l’àngel deia que tenia poders, podia veure què passaria en un futur.
Més tard, quan va arribar a casa i es va adormir. L’endemà, la vídua Buvot ho
va comprendre tot. La seua mare de vegades deia que hi havia coses que no es
podien explicar. Va tindre por i va decidir ocultar els seus poders. Amb
el pas del anys va continuar mantenint el secret i, finalment, els va acceptar
i acabà passant desapercebuda.
Valeria
Pedrajas LLoria
1r
Batx B
L’APRENENT DE L’ENTERRAMORTS
Com cada dissabte
de matí, l’aprenent va acompanyar l’enterramorts al mercat. Allí va conèixer
una xiqueta, Sofia, ambdós es van fer molt amics, jugaven, reien i es divertien
junts. Així va començar una gran amistat, eren inseparables.
Un dissabte, el nen
va anar al mercat esperant trobar-se Sofia, però no la va veure per enlloc. Li va
preguntar a la mare de la nena on estava i li va dir que estava molt malalta.
L’aprenent, en escoltar allò es va posar molt trist. Anava gairebé cada dia a
visitar-la a casa, volia passar tot el temps possible amb ella i la feia riure
perquè se sentís millor.
Un dia, quan
l’aprenent va arribar a casa de Sofia, la mare li va dir amb llàgrimes als ulls
que la xiqueta havia mort. Una llàgrima incrèdula va recórrer la galta de
l’aprenent, que va decidir veure-la per última vegada. Quan va entrar a
l’habitació va trobar una nota amb el seu nom a la tauleta de nit. Estava
signada per Sofia i deia que mai l’oblidaria i sempre estarien junts.
Andrea
Venancio López
1r
Batx B
