Estellés al Palau de la Música de València!

El pròxim 29 de setembre, el cantautor Pau Alabajos oferirà un concert en el Palau de la Música de València que pretén celebrar els 10 anys de la seua trajectòria. Es tracta d'un concert molt especial que comptarà amb la participació de l'Orquestra Simfònica del Coral Romput, formada per més de 40 músics, i amb la col·laboració d'artistes i intel·lectuals que han acompanyat a Pau Alabajos durant tot aquest temps: Miquel Gil, Amàlia Garrigós, Núria Cadenes, Vicent Partal, Rodonors Invictes, Feliu Ventura, Cesk Freixas... Tots ells llegiran textos del poeta Vicent Andrés Estellés, del qual es compleixen 20 anys de la seua desaparició.

#paualpalau és també un concert amb una gran càrrega simbòlica perquè, per primera vegada en molts, molts anys, massa anys, el temple musical dels valencians acull l'actuació d'un cantautor compromès que canta en valencià.

Comencem JA!

Tot el que ens cal és ràbia. D'aquí neixen les idees.

—Jean Genet, escriptor francès (1910-1986)

Joc de daus de Josep Piera

Entrevista amb l'autor de Joc de daus, dietari (2006 -2010).

Lectura

La lectura és una eina cap a la introspecció. Normalment és un acte d'acompanyament en plenitud fet en solitari. I és un plaer.

Jaume Cabré

PAU Valencià juny 2012

Molt previsible, molt fàcil, espere que totes i tots esteu contents, us deixe la prova i  la  proposta de solució que ha fet la coordinació.

BON ESTIU!!!

Als i les alumnes de 2n de batxiller 2012

...QUE TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE

 Amb aquest últim vers del poema ARA MATEIX, de Miquel M i Pol, vull acomiadar-vos i dir-vos que ara mateix tot ho teniu per fer , tot és possible, per tot teniu força, il·lusió, ànim, energia i no us oblideu de la curiositat, imprescindible per afrontar qualsevol repte que us proposeu.
 Desitge que les paraules de Martí i Pol, que ja coneixeu,  us estimulen, animen, inciten i esperonen a ser persones lliures.

.

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible

Els ponts de Venècia

A propòsit de "Un president, un pont" de J F Mira