Una edició més del Diàleg amb els joves lectors i nous alumnes que participen d'aquesta experiència.
Baixauli ha començat pessimista: la vida dels llibres ara és molt curta, si estan tres mesos a la llibreria ja es considera un èxit, però quasi immediatament ha dit: m'ompli de goig estar ací disset anys després d'haver escrit un llibre, quan molts de vosaltres no havíeu nascut i, ara, eixe llibre ha permès conéixer-nos.
Totes les preguntes que han fet els alumnes han tingut resposta. S'ha mostrat amable, proper, Ha contat algunes anècdotes que ara ja són literatura, ha explicat com algunes idees li vénen molt clares i unes altres són molt vagues i tarden molt a concretar-se en un quadre o en una novel·la o en un conte.
Escriure l'ha definit com una teràpia molt saludable i ho ha recomanat perquè escriure ajuda a traure les pors i els terrors que tots tenim.
El seu lector ideal: aquell que interpreta els textos, com una partitura que mai no s'interpreta d'una única manera.
I en un acte en què escriptura i lectura, autor i lectors són protagonistes no podia faltar alguna recomanació, dos: Nosaltres els valencians, d'un de Sueca també, Joan Fuster i Si això és un home, de Primo Levi.
I ha dit: cal llegir llibres que ens canvien la vida com aquests que us recomane.
I així ha passat el Diàleg d' enguany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada