«Les nenes no donen aquests cops de porta.» «Les nenes han de seure amb els genolls ben junts.» I pitjor encara, quan jo feia preguntes: «Això no és cosa de nenes»
Alice Munro. Nois i noies (Dansa de les ombres felices)
VUIT DE MARÇ
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà
l’arbre de l’alliberament.
Marçal, Maria Mercè. “Vuit de març” . Bruixa de dol.
Barcelona: Edicions del Mall, 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada