Jo confesso

La presentació del llibre de Jaume Cabré a l'OCCC el passat dia 10 de novembre no va decebre ningú de tots els qui omplíem cada espai lliure del saló d'actes de l'Octubre.
Fa goig veure'l, escoltar com explica el seu procès de creació literària: "he d'escriure perquè m'estic escrivint a sobre i m'he de posar a escriure", com va escrivint històries, creant personatges, descrivint paisatges i èpoques que després, potser dos o tres anys més tard, d'alguna manera, ell diu que no sap com, però això és un dir, quan ja els ha treballat molt, ha fet i desfet i refet, un bon dia tot pareix que encaixa, que allò ja va prenent cos i forma. Va explicar que els seu personatges tenen molta paciència, que solen esperar callats damunt la taula i de tant en tant li diuen:"...escolta estic ací,fa temps que no em dius res...".
Es va definir com un lector curiós, quan llig li agrada anar descobrint aspectes nous de la història i això és el que pretén amb els seus llibres, que el lector se sorprenga quan llig.
Considera que el començament de tota novel·la és un contracte amb el lector i és per això que ell l'últim que escriu és el començament de la història, una vegada ja sap com anirà tot.
"Jo confesso", un procés creatiu que ha durat vuit anys, amb molts temes: el Mal,l'Amor, Europa, amb moltes referències sobre art, música, esdeveniments històrics..1000 pàgines.

( Si us semblen moltes pàgines podeu començar per llegir "Viatge d'hivern", un llibre de contes publicat al 2008)